En aquest moment un nou prodigi molt més terrible
apareix davant els desgraciats i torba els seus pits confiats.
Laocoont, escollit a sorts sacerdot de Neptú,
degollava en el seu altar festiu un toro enorme.
I vés per on (m'horroritza explicar-ho), dues grans serps
es llancen al mar des de Tènedos, per la quieta plana,
amb corbes immenses i, juntes, busquen la costa;
els seus pits s´aixequen entre les ones i les crestes
de color de la sang superen els corrents, la resta llisca
per la mar i fa girar el seu llom enorme en un remolí.
Ressona un xiulet enmig de la sal escumejant, i ja a la terra arribaven
i injectats en sang i en foc els seus ulls ardents,
llepaven les seves boques sibilants amb vibrants llengües.
Escapem pàl·lids davant la visió. Aquelles en ruta precisa
busquen Laocoont, i primer envolten amb la seva abraçada
els petits cossos dels seus dos fills i a mossegades devoren
els seus pobres membres; es llancen després sobre aquell
que arribava a ajudar-los amb armes i abracen
el seu cos en monstruosos anells, i ja en dues voltes
el tenen agafat, envoltant-li el coll amb els seus cossos d´escates,
i el sobrepassen pel cap i pel clatell.
Ell tracta a la vegada amb les mans de desfer els nusos,
amb les cintes tacades de sang seca i negre verí,
alhora llença al cel els seus crits horribles,
com els bramuls quan el toro escapa ferit de l´ara,
sacsejant del seu coll la destral que va errar el cop.
S´escapen després els dracs bessons cap a l´alt santuari
i busquen l´alcàsser de la cruel Tritònida
i als peus de la deessa, sota el cercle del seu escut, s´amaguen.
Llavors va ser quan un nou temor apareix als cors
tremolosos de tots i es diu que Laocoont havia pagat el seu crim,
per ferir amb la seva sageta la fusta sagrada
i arribar a clavar en el seu llom la llança assassina.
ENEIDA II, 198-230
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada