ART GÒTIC (II)

Art gòtic
Arquitectura

Conjunt de la Seu Vella de Lleida
Monestir de Poblet
Santa Maria del Mar
Llotja de València

Escultura
Marededéu de Sallent de Sanaüja
Pintura
Giotto: Programa de La Capella Scrovegni o de l’'Arena
P. Serra: retaule de l'’Esperit Sant (Manresa)
Jan van Eyck: Matrimoni Arnolfini
Bosch: El jardí de les delícies
Ll. Dalmau: La Marededéu dels Consellers

A finals del s. XII i durant pràcticament tot el XIII es produeix un creixement demogràfic i de la producció agrària , degut fonamentalment a nous avenços tècnics ( la nova arada,  nous molins, la ferradura..)

És també el període de creixement de les ciutats, gràcies al desenvolupament de l’artesania gremial , el comerç interior i exterior i la banca. Es torna a produir la circulació de monedes i apareixen els primers bancs i contractes comercials. Europa deixa de ser exclusivament rural, autosuficient i agrària. Apareix una nova classe social –la burgesia que s’enriqueix gràcies a aquestes noves activitats econòmiques que escapen al control feudal.

Però a finals del s. XIV i al XV s’iniciarà una greu crisi demogràfica provocada per la “Pesta Negra” i un retraïment econòmic de greus conseqüències socials que marcarà el final del gòtic.

L’Església continua tenint molta importància i poder, tot i que naixeren les Universitats a les ciutats per trencar amb el monopoli cultural que exercien els Monestirs al romànic. Crist deixarà de ser aquell Déu temible, distant, solemne, jutge per convertir-se en un Déu més humanitzat, que estima i perdona els homes i els hi promet la salvació.

La revitalització de les ciutats i la burgesia comportarà la construcció de grans Catedrals per donar cabuda al nombre creixent de fidels i convertir-se en símbol de la nova puixança econòmica de les noves ciutats. Quan més alta i gran fos la Catedral més important era la ciutat i més rics els burgesos que la finançaven i per tant a més comerciants atreien. Les Catedrals eren símbols de la importància de la ciutat. També es construïren edificis civils: palaus, ajuntaments, llotges. L’escultura i la pintura continuà en general, supeditada a l’arquitectura.

 Característiques de l’estil:

El terme “gòtic” fou utilitzat pejorativament al Renaixement per referir-se a l’art de l’Edat mitjana que es considerava bàrbars i inferior en comparació a l’art clàssic. El gòtic va néixer a França i espot dividir en tres períodes:

-Període inicial: de transició entre el romànic i el gòtic (finals del XII i principis del XIII)

- Període de Plenitud: predominen les formes esveltes, lleugeres i elegants. (s. XIII-XIV)

- Gòtic Flamíger: fase de decadència, molta ornamentació i pèrdua d’harmonia. (S.XV)

a) Arquitectura:

- Ús d’arcs apuntats o ogivals i voltes de creueria que aporten verticalitat i gran alçada dels edificis.

- Arcbotants i contraforts per contrarestar les càrregues de les voltes.

- Murs recoberts de vitralls policromats que aporten lluminositat i creen un ambient d’espiritualitat.

b) Escultura:

- Escultures lligades a l’arquitectura , principalment a les portalades.

- Escultures realistes, naturalistes i humanitzades contraposades al simbolisme romànic.

- Figures esveltes, més expressives i dinàmiques que les romàniques

- La temàtica sempre es religiosa.

c) Pintura:

- Predomina la pintura sobre taula, amb una temàtica preferentment religiosa , però també profana.

Es distingeixen tres estils:

Estil Italo gòtic: (s. XIII) Predomini dels colors brillants, daurats. Figures naturals, rostres idealitzats d’influència bizantina. Es creen escenes amb sentit narratiu. Intents de crear perspectives amb la incorporació de paisatges i elements arquitectònics. Figures amb volums gràcies als colors.

Estil Gòtic Flamenc: Domini de la perspectiva lineal per crear diferents plànols. Figures naturals, retrats realistes, gran detallisme. Gust per les escenes quotidianes. Utilització d’elements simbòlics.

Gòtic Internacional: Pintura gòtica catalana que rep les influències del gòtic internacional i per tant té les mateixes característiques del gòtic flamenc