L’Art Barroc from Glòria
La finalitat d’aquesta pàgina és exclusivament educativa. Alguns dels materials i imatges utilitzats s'obtenen de la xarxa.Amb aquesta nota, es sol•licita l’autorització dels propietaris del seu copyright per utilitzarla. Si per alguna raó els seus propietaris no admeten la seva reproducció, només han de demanar-ho i serà substituïda de forma immediata.
dimarts
ALGUNES OBRES DEL RENAIXEMENT
al
.jpg)
HESÍODE, Teogonia,
190-206.
“ Da' Zefiri lascivi spinta proda/Gir sopra un nicchio; e par
che 'l ciel ne goda/Vera la schiuma e vero il mar diresti/E vero il
nicchio e ver soffiar di venti”
CLIQUEU AQUÍ
dimecres
dilluns
ART GÒTIC (II)
Art gòtic
Arquitectura
Arquitectura
Conjunt de la Seu Vella de Lleida
Monestir de Poblet
Santa Maria del Mar
Llotja de València
EsculturaMonestir de Poblet
Santa Maria del Mar
Llotja de València
Marededéu de Sallent de Sanaüja
Pintura
Giotto: Programa de La Capella Scrovegni o de l’'Arena
P. Serra: retaule de l'’Esperit Sant (Manresa)
Jan van Eyck: Matrimoni Arnolfini
Bosch: El jardí de les delícies
Ll. Dalmau: La Marededéu dels Consellers
A finals del s. XII i durant pràcticament
tot el XIII es produeix un creixement demogràfic i de la producció agrària ,
degut fonamentalment a nous avenços tècnics ( la nova arada, nous molins, la ferradura..)
És també el període de creixement
de les ciutats, gràcies al desenvolupament de l’artesania gremial , el comerç
interior i exterior i la banca. Es torna a produir la circulació de monedes i apareixen
els primers bancs i contractes comercials. Europa deixa de ser exclusivament
rural, autosuficient i agrària. Apareix una nova classe social –la burgesia que
s’enriqueix gràcies a aquestes noves activitats econòmiques que escapen al
control feudal.
Però a finals del s. XIV i al XV
s’iniciarà una greu crisi demogràfica provocada per la “Pesta Negra” i un
retraïment econòmic de greus conseqüències socials que marcarà el final del
gòtic.
L’Església continua tenint molta
importància i poder, tot i que naixeren les Universitats a les ciutats per
trencar amb el monopoli cultural que exercien els Monestirs al romànic. Crist
deixarà de ser aquell Déu temible, distant, solemne, jutge per convertir-se en
un Déu més humanitzat, que estima i perdona els homes i els hi promet la salvació.
La revitalització de les ciutats
i la burgesia comportarà la construcció de grans Catedrals per donar cabuda al
nombre creixent de fidels i convertir-se en símbol de la nova puixança
econòmica de les noves ciutats. Quan més alta i gran fos la Catedral més
important era la ciutat i més rics els burgesos que la finançaven i per tant a
més comerciants atreien. Les Catedrals eren símbols de la importància de la
ciutat. També es construïren edificis civils: palaus, ajuntaments, llotges.
L’escultura i la pintura continuà en general, supeditada a l’arquitectura.
Característiques de
l’estil:
El terme “gòtic” fou utilitzat
pejorativament al Renaixement per referir-se a l’art de l’Edat mitjana que es
considerava bàrbars i inferior en comparació a l’art clàssic. El gòtic va
néixer a França i espot dividir en tres períodes:
-Període inicial: de
transició entre el romànic i el gòtic (finals del XII i principis del XIII)
- Període de Plenitud:
predominen les formes esveltes, lleugeres i elegants. (s. XIII-XIV)
- Gòtic Flamíger: fase de
decadència, molta ornamentació i pèrdua d’harmonia. (S.XV)
a) Arquitectura:
- Ús d’arcs apuntats o ogivals i
voltes de creueria que aporten verticalitat i gran alçada dels edificis.
- Arcbotants i contraforts per
contrarestar les càrregues de les voltes.
- Murs recoberts de vitralls
policromats que aporten lluminositat i creen un ambient d’espiritualitat.
b) Escultura:
- Escultures lligades a
l’arquitectura , principalment a les portalades.
- Escultures realistes, naturalistes
i humanitzades contraposades al simbolisme romànic.
- Figures esveltes, més
expressives i dinàmiques que les romàniques
- La temàtica sempre es
religiosa.
c) Pintura:
- Predomina la pintura sobre
taula, amb una temàtica preferentment religiosa , però també profana.
Es distingeixen tres estils:
Estil Italo gòtic: (s. XIII) Predomini dels colors
brillants, daurats. Figures naturals, rostres idealitzats d’influència
bizantina. Es creen escenes amb sentit narratiu. Intents de crear perspectives
amb la incorporació de paisatges i elements arquitectònics. Figures amb volums
gràcies als colors.
Estil Gòtic Flamenc: Domini de la perspectiva lineal per crear
diferents plànols. Figures naturals, retrats realistes, gran detallisme. Gust
per les escenes quotidianes. Utilització d’elements simbòlics.
Gòtic Internacional: Pintura gòtica catalana que rep les
influències del gòtic internacional i per tant té les mateixes característiques
del gòtic flamenc
Subscriure's a:
Missatges (Atom)