Art gòtic
Arquitectura
Conjunt de la Seu Vella de Lleida
Monestir de Poblet
Santa Maria del Mar
Llotja de València
Escultura
Marededéu de Sallent de Sanaüja
Pintura
Giotto: Programa de La Capella Scrovegni o de l'Arena
P. Serra: retaule de l'Esperit Sant (Manresa)
Jan van Eyck: Matrimoni Arnolfini
Bosch: El jardí de les delícies
Ll. Dalmau: La Marededéu dels Consellers
A finals del s. XII i durant pràcticament
tot el XIII es produeix un creixement demogràfic i de la producció agrària ,
degut fonamentalment a nous avenços tècnics ( la nova arada, nous molins, la ferradura..)
És també el període de creixement
de les ciutats, gràcies al desenvolupament de l’artesania gremial , el comerç
interior i exterior i la banca. Es torna a produir la circulació de monedes i apareixen
els primers bancs i contractes comercials. Europa deixa de ser exclusivament
rural, autosuficient i agrària. Apareix una nova classe social –la burgesia que
s’enriqueix gràcies a aquestes noves activitats econòmiques que escapen al
control feudal.
Però a finals del s. XIV i al XV
s’iniciarà una greu crisi demogràfica provocada per la “Pesta Negra” i un
retraïment econòmic de greus conseqüències socials que marcarà el final del
gòtic.
L’Església continua tenint molta
importància i poder, tot i que naixeren les Universitats a les ciutats per
trencar amb el monopoli cultural que exercien els Monestirs al romànic. Crist
deixarà de ser aquell Déu temible, distant, solemne, jutge per convertir-se en
un Déu més humanitzat, que estima i perdona els homes i els hi promet la salvació.
La revitalització de les ciutats
i la burgesia comportarà la construcció de grans Catedrals per donar cabuda al
nombre creixent de fidels i convertir-se en símbol de la nova puixança
econòmica de les noves ciutats. Quan més alta i gran fos la Catedral més
important era la ciutat i més rics els burgesos que la finançaven i per tant a
més comerciants atreien. Les Catedrals eren símbols de la importància de la
ciutat. També es construïren edificis civils: palaus, ajuntaments, llotges.
L’escultura i la pintura continuà en general, supeditada a l’arquitectura.
Característiques de
l’estil:
El terme “gòtic” fou utilitzat
pejorativament al Renaixement per referir-se a l’art de l’Edat mitjana que es
considerava bàrbars i inferior en comparació a l’art clàssic. El gòtic va
néixer a França i espot dividir en tres períodes:
-Període inicial: de
transició entre el romànic i el gòtic (finals del XII i principis del XIII)
- Període de Plenitud:
predominen les formes esveltes, lleugeres i elegants. (s. XIII-XIV)
- Gòtic Flamíger: fase de
decadència, molta ornamentació i pèrdua d’harmonia. (S.XV)
a) Arquitectura:
- Ús d’arcs apuntats o ogivals i
voltes de creueria que aporten verticalitat i gran alçada dels edificis.
- Arcbotants i contraforts per
contrarestar les càrregues de les voltes.
- Murs recoberts de vitralls
policromats que aporten lluminositat i creen un ambient d’espiritualitat.
b) Escultura:
- Escultures lligades a
l’arquitectura , principalment a les portalades.
- Escultures realistes, naturalistes
i humanitzades contraposades al simbolisme romànic.
- Figures esveltes, més
expressives i dinàmiques que les romàniques
- La temàtica sempre es
religiosa.
c) Pintura:
- Predomina la pintura sobre
taula, amb una temàtica preferentment religiosa , però també profana.
Es distingeixen tres estils:
Estil Italo gòtic: (s. XIII) Predomini dels colors
brillants, daurats. Figures naturals, rostres idealitzats d’influència
bizantina. Es creen escenes amb sentit narratiu. Intents de crear perspectives
amb la incorporació de paisatges i elements arquitectònics. Figures amb volums
gràcies als colors.
Estil Gòtic Flamenc: Domini de la perspectiva lineal per crear
diferents plànols. Figures naturals, retrats realistes, gran detallisme. Gust
per les escenes quotidianes. Utilització d’elements simbòlics.
Gòtic Internacional: Pintura gòtica catalana que rep les
influències del gòtic internacional i per tant té les mateixes característiques
del gòtic flamenc